Introducció
Tecnicitats
Principals components
Topologia de la xarxa
Aplicacions i serveis del LMDS
Conclusions
Hem vaig animar a fer
aqusta ampliació perque estaba navegant buscant informació per a les
meves altres ampliacions com són ara Wi-Fi, WAP o Bluetooth, entre
altres i vaig anar a para a una pàgina de http://www.monografias.com
la qual parlava molt extensament d'aquesta tecnologia inalàmbrica i em
va picar la curiositat de fer-li una repasadeta,ja que va donar al
casualitat de que estava mirant companyies que donguessin servei
d'internet i em va semblar, fent una lectura ràpida, que Ono utilitzava aquesta tecnologia.
L'inici
d'aquesta tecnologia se situa durant 1986 quan Bernard Bosssard ideà un
projecte de senayls de video analògic utilitzant un esquema de radio en
FM amb estructura punt-multipunt, en un freqüència no utilitzada fins
en aquell moment (28 GHz).
En
febrer de 1998, la Comisió Federal de Comunicacions d'EEUU, va obrir el
període de subasta de les freqüències en les que opera LMDS, fet que va
provocar l'inici de la cursa comercial sobre la tecnologia ajudada amb
la lliberacó del mercat aquí a Europa.
Com bé deia abans el LMDS és una tecnologia de comunicacions inalàmbrica de banda ampla amb concepció celular i s'aplica dins del món multimedia. Les estacions d'aquest sistema de comunicació estan distribuides al llarg de tota l'aria que es te la intenció de cubrir, fet que fa que en cada una d'aquestes aries s'agrupin un cert nombre d'usuaris generant de forma natural aries de serveis (cèl.lueles) d'un radi aproximat de 4km, es a dir, aries locals, fet que provoca que les trasmisions siguin de distancies curtes. Per disenyar aquestes cèl.lules hem de tenir em compte diferents aspectes:
Penetració dels subscriptors: és el percentatge de subscriptors que tenen un nivell suficient de senyal per tenir un exelent calitat de servei.
Calitat del Servei (QoS):s'ha de tenir en compte que pot estar afectada per la obstrucció de l'encaminament de la trasmisió, el solapament amb una/es altra/es cèl.lules i la redundancia en el sistema.
Presupost d'enllaç: és la màxima distancia que un subscriptor (usuari) pot estar localitzat en la cèl.lula tenint nivells acceptables de confiabilitat del servei.
La selecció del tamany: El taman dependrà de la confiabilitat que es vulgui donar. El tamany de la cèl.lula pot variar segons el tipus d'antena utilitzada, l'alçada en la que es trobi aquesta i la pèrdua de senyal en la que es vegi inmersa aquesta cèl.lula.
Model de capital-cost: Amb aquest terme el que s'intenta indicar es que el capital a invertir en la cèl.lula, o un caire mes general, a la xarxa, es variable segons el nivell deconfiabilitat que es vulgui donar a aquesta.
Aquestes agrupacions usuaris poden rebre la senyal de tres vies diferents:
des de l'emisor principal de la cèl.lula (si hi ha visivilitat directa entre emisor i receptor)
des d'un repetidor qual estan en zones de sombra
mitjançant un raig relfexat en una superficie plana. La superficie de l'antena receptora pot arribar a tenir dimensions força reduiedes (16x16 cm)i amb capacitat d'emisió en banda ampla (TV/dades d'alta velocitat) o estreta (telefonia (veu)/dades de baixa velocitat).
Teorema de Shannon de equivalencia entre ample de banda i potència: Gracies a aquest teorema, si es duplica l'ample de banda solament es mecessari emitir sqrt(potencia) per aconseguir la mateixa relació senyal-soroll en la reccepció. A baixes freqüències, l'espectre es un recurs escàs que cada cop esta més saturat pel que s'ha de recorrer a emisions d'alta potencia per compensar la limitació de l'ample de banda. Per tant el LMDS utlitza sistemes de modulació en banda ampla per transferir la senyal fet que fa que es puguin utilitzar potències, com la FM, molt més baixes que no pas las AM. Agracies a aquest potencial se li atribueix el calificatiu de fibra òptica virtual, ja que e sun sistema de telecomunicacions inal.làmbrica. A més aquesta tecnologia esta en augment gracies a la seva simplicitat de manteniment en relació a les seves prestacions.
La reutilització de freqüències: Per a la reutilització de freqüències i la seva òptimització en les xarxes LMDS se segueixen diferents tèncniques. Un a d'aquestes tècniques es minimitzant el camins i dels creuaments de polaritzacions fent que les antenes es trobin en un punt força elevat i que aquestes antenes de la xarxa siguin altament direccionables. Una altra tcnica és fent màxima la direccionabilitat de les antenes de les cèl.lules partint el sistema de distribució en sectors, fet que es porta a terme en les antenes. Cadascuna d'aquestes antenes pot soportar l'ample de banda total de l'espectre reservat. L'última tècnica dòptimització de la reutilització de freqüències en LMDS és la de mitjançant la polarització (tan vertical com horitzontal, que son reutilitzades en tota la longitud del sistema) fer que sigui màxim l'aïllament entre els sectors adyacents.
La recepció de feixos molt estrets i de polarització estable
Com bé he dit abans LMDS és un sitema de comunicació punt a
mulitpunt que usa ones radiomagnètiques d'alta freqüència (28-40 GHz).
Els seus principals components són:
Usuaris final (empreses, residencies,etc)
Equipamient d'usuari final, que consta bàsicament de tres parts:
Antena tipus disc de reducït tamany.
Receptor / Transmisor RF: equip que transmet i rep, CPE (Customer Premises Equipment)(aplicacions simètriques).
Receptor RF: equip que únicament rep senyals LNB (Low Noise Block)(aplicacions asimètriques).
Equipament adaptador: adapta les senyals RF per a la seva recepció descodificada per la terminal de l'usuari com per exemple la TV en targeta PC.
terminals.
Estació base:es basa en una torre on s'instalen dos antenes, les quals donen una senyal de 180º i que donen cobertura als usuaris ubicats en les rodalies (6 Km).
Capcelera: soporta i ens facilita diferents serveis que se'ns pot poferir, processant la informació i enviant-les a totes les estacions base.
Xarxa de transport: xarxa que conecta la capcelera a altre xarxes (de veu, de dades o de TV).
internet de flux asimètric: És l'accès a internet amb diferent download (baixada d'accès o recepció de la informació) o de upload (pujada d'accès o emisió de la informació) a la que es connecta l'usuari.
internet de flux simètric: És l'accès a internet amb download i upload idèntics. Útil per al constant intercanvi d'informació (empreses).
La topologia de la xarxa pot tenir diferents disenys. La majoria d'operadors utilitzen disenys d'accès inal.làmbric punt – multipunt encara que es poden proveïr punt - punt o sistemes de distribució de TV.
Centre d'Operacions de la Xarxa (Network Operation Center – NOC)
conté l'equip del sistema de administració de la xarxa que es
l'encarregat d'administrar amplies regions de la xarxa de l'usuari i te
la capacitat de interconectar-se uns quants entre si.
Infraestructura de fibra òptica És un sistema que combina la fibra òptica i la comunicació inal.làmbrica. En algun lloc de la xarxa s'ha de fer la conversió de sistema. Aquesta conversió és relalitza en l'estació base.
Estació base l'estructura de la qual proveeix un link a la infraestructura de fibra òptica. Tot el tràfic que hi ha dins d'aquestes infraestructures ha d'anar a parar en switchos ATM o equips d'oficines centrals. això fa que les funcions de autenticació, registre i administració de tràfic es realitzen centralitzadament.
Equip del client (CPE) depen de les necessitats que tingui aquest i del venedor d'aquest. La configuració d'quest equip inclou un equip microones extern y un de digutal intern el qual te la capacitat de donar modulació, demodulació, control i funcionalitat a la interficie d'aquest equip. L'equip es pot afegir a la xarxa mitjançant:
TDMA: és un mètode de divisió de temps.
FDMA: és un mètode de divisió de freqüència.
CDMA: és un mètode de divisió de codi.
Els serveis de caràcter interactiu que pot proporcionar LMDS segons la seva capacitat de comunicar en els dos sentits de la comunicació són:
videoconferencia (IP o ISDN)
VoD (video on demand)
Accès a Internet de alta velocitat (ISP)
NC d'alta flexibilitat (Networking Computing)
Hi ha altres serveis, com per exemple la telefonia (POTS) i la programació de video multicanal, que també són proporcionats. Els LMDS de segona gemeració estan encaminats a aspectes relacionats amb el treball en internet d'alta velocitat.
LMDS gracies a les seves
característiques, LMDS pot donar suport a la televisió multicanal,
telefonia, dades i serveis interactius multimedia (telemedicina per
exemple).
També LMDS és
una alternativa tecnològica dins de les comunicacions en les
aplicacions es puguin proporcionar a traves d'una sola plataforma.
Les avantatges del LMDS que hem pogut observar:
S'ha de fer una inversió inferior en relació als sistemes de comunicació convencionals.
Al trasmetre en banda alta posibilita que els serveis vagin integrats en el mateix medi de trasmisió.
Pot trasmetre tot aquells serveis que es puguin digitalitzar, per tant LMDS pot oferit una gran varietat de serveis anteriorment esmentats (videoconferencies, inernet de banda ampla...)
Gracies a la seva bidireccionalitat poden donar servei conjuntament de TV multicanal, telefonia i internet en única plataforma. La comunicaió via satèlit i MMDS (una altra tecnologia inal.làmbrica) no ho permeten.
La seva infraestructura es fàcil de desenvolupar gracies al ser un medi de trasmisió en radio freqüència. Aquesta infraestructura te un temps d'execució molt menor fet que fa que els cost d'establiment decrementi.
La calitat de la senyal no es ve afectada a la pèssima xarxa que opera en diferents països. Exemple clar, fins fa 4 dies del notre mateix (telefónica era la única i feia el que volia, ara gairebé fa el mateix, es a dir, fa el que vol pero amb més competencia, fet que afavoreix als usuaris).
Els desavantetges d'utilitzar aquesta tecnologia son els següents:
El fet de ser una tecnologia força nova no ajuda.Suposo que no genera confiança perque no ha tingut el temps de testeig suficient ni ha de proporcionar uns servis tan exageradament innovadors ni atractius per a l'usuari.
Necessita una linia de vista.
L'abastament del senyal és limitat.
És una tecnologia que competeix fortament amb el cable ( fibra óptica y HFC –Hybrid Fiber Coaxial– ). Per tant,Ono
pel que hem pogut llegir en aquesta ampliació no utilitza aquesta
tecnologia. En un principi vaig pensar que si, pero no vaig caure que
tot el subsol de Barcelona ciutat (van cablejar la ciutat per a les
Olimpiades del '92) com la gran part de Catalunya esta plena de fibra
òptica. Després al llegir les desventges podem comprovar que segur que
no usa aquest sistema, ja que realment es una tecnologia nova i crec
que considerar nou una xarxa extesa poc abans de 1992 seria una
fribolitat.